El principi de detecció ràpida veterinària es basa principalment en una varietat de biotecnologia i tècniques de biologia molecular i determina si un animal té una determinada malaltia detectant ADN o ARN patògens, anticossos o altres biomarcadors de la mostra.
Tecnologia específica i el seu principi de treball
Reacció en cadena de la polimerasa (PCR): PCR és una tecnologia de biologia molecular utilitzada habitualment que pot identificar molt sensiblement la presència de traces de patògens amplificant la seqüència d’àcid nucleic de patògens específics.
Assaig immunosorbent vinculat a l’enzim (ELISA): ELISA es basa en la reacció d’antigen-anticossos, mitjançant la unió d’anticossos específics per a les molècules orientades a la mostra i l’ús de reaccions catalitzades per enzims per produir senyals detectables, que s’utilitzen per detectar els anticossos o altres biomarcadors de proteïnes de la mostra.
Fluorescència Tecnologia de detecció quantitativa d’immunocromatografia: aquesta tecnologia utilitza nanosferes fluorescents per marcar i detectar la presència d’antígens o anticossos específics a la mostra per aconseguir una determinació quantitativa ràpida.
Procés de detecció
Recollida i processament de mostres: primer, recopileu sang, orina, femta o altres mostres de líquids corporals dels animals. Aquestes mostres poden contenir patògens específics, anticossos o altres biomarcadors, que són informació clau per determinar si l’animal està malalt. Després de la recollida de mostres, es pot requerir un processament adequat, com la dilució i la centrifugació, per complir els requisits de prova.
Tecnologia de detecció: segons diferents requisits de prova, PCR, ELISA, immunocromatografia quantitativa fluorescent i altres tecnologies s’utilitzen per a la detecció. Aquestes tecnologies tenen les seves pròpies característiques i són adequades per a diferents tipus de biomarcadors i necessitats de detecció.
Captura i anàlisi de la senyalització: el detector sol estar equipat amb sensors òptics o elèctrics per capturar els senyals generats per reaccions bioquímiques i convertir -les en senyals elèctrics o òptics llegibles. Aquests senyals són processats i analitzats pels circuits i sistemes de programari dins de l’instrument i finalment es donen els resultats de les proves.